La Junta de Govern de l’Ajuntament de Ciutadella va autoritzar aquest mateix dimecres una nova piscina vinculada a un immoble residencial urbà. No és un cas aïllat. Les llicències amb piscina han continuat aprovant-se amb regularitat durant el darrer any mentre els aqüífers de Menorca travessen el moment més delicat de què es té constància. És precisament aquesta aparent contradicció la que ha portat el GOB a exigir explicacions al consistori sobre la gestió d’un recurs que considera cada vegada més escàs.
L’entitat ecologista ha escollit Ciutadella per iniciar la campanya «Crida per l’aigua de Menorca». No és casualitat. El municipi és el que registra el consum urbà d’aigua més elevat de l’illa i, segons apunta el GOB, probablement també lidera el consum en l’àmbit rústic. Amb una població similar a la de Maó, consumeix aproximadament el doble d’aigua, una realitat que l’entitat atribueix a un urbanisme més dispers i a una pressió turística molt més intensa.
Els ecologistes alerten que els aqüífers menorquins, un dels grans patrimonis invisibles de l’illa, es troben en mínims històrics. Recorden que d’aquestes reserves subterrànies depenen tant l’abastiment de la població com la conservació del paisatge i dels ecosistemes de Menorca. I avisen que encara queda per davant el tram de màxima demanda de l’estiu.
Aquest escenari, asseguren, obliga les administracions a anar més enllà dels discursos. Per això el GOB ha registrat un escrit a l’Ajuntament de Ciutadella per comprovar si s’estan aplicant les mesures que el mateix consistori es va comprometre a impulsar quan va aprovar, el 27 de juny de 2025, el Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua.
Aquell document va ser aprovat després que el Pla General de Ciutadella rebés informes desfavorables advertint que, fins i tot amb la dessaladora en funcionament, els recursos hídrics disponibles no garantien el creixement urbanístic previst. El Pla de Gestió havia de convertir-se, precisament, en l’eina per racionalitzar el consum i adaptar el municipi a una disponibilitat d’aigua cada vegada més limitada.
Entre els compromisos assumits figurava l’elaboració, durant el primer any de vigència, d’una ordenança municipal d’estalvi d’aigua. Aquesta normativa havia d’incorporar mesures per limitar o regular la construcció de noves piscines, fomentar la reducció del consum domèstic i obligar a instal·lar sistemes de fontaneria de baix consum en determinades obres de nova construcció o rehabilitació.
Passat aquest termini, el GOB vol saber què s’ha fet realment. En concret, demana a l’Ajuntament tres dades: quantes piscines s’han autoritzat des del 27 de juny de 2025; en quants expedients urbanístics s’ha exigit la implantació obligatòria de sistemes de fontaneria de baix consum, i en quin punt es troba la tramitació de l’ordenança municipal que havia de desplegar aquestes mesures.
L’entitat considera que aquestes respostes són especialment rellevants perquè les autoritzacions urbanístiques continuen arribant mentre la situació dels aqüífers empitjora. Segons defensa, la qüestió ja no és només quanta aigua hi ha disponible, sinó si les administracions estan adaptant les seves decisions a aquesta nova realitat.
En el seu comunicat, el GOB també rebutja que les dessaladores siguin la resposta principal a la crisi hídrica. Considera que confiar exclusivament en aquesta infraestructura només permet mantenir un model de creixement urbanístic i turístic que qualifica d’insostenible. Com a exemple, assenyala Mallorca i Eivissa, on, malgrat disposar de diverses dessaladores, els aqüífers continuen degradats i la pressió territorial no ha deixat de créixer.
Els ecologistes també vinculen aquesta situació amb la decisió del Consell Insular de no limitar aquest estiu l’entrada de vehicles turístics. Entenen que una major afluència de visitants implica també un increment de la demanda d’aigua en un moment en què els recursos disponibles es troben sota una pressió sense precedents.
Per al GOB, ha arribat el moment de deixar enrere les inèrcies i aplicar de manera efectiva les eines que ja existeixen. Més que anunciar noves infraestructures, conclou l’entitat, el repte passa per complir les normatives vigents, racionalitzar el consum i demostrar amb dades que els compromisos adquirits per protegir l’aigua de Menorca no han quedat només sobre el paper.
