CREIXENT


Desig, desigs, xafogor d'estiu,
cambra solitària, música ardent.
El vers esdevé conhort no abastat,
camí que no arriba a port.

Penses en una mar propera
i en la noia ufanosa de la platja,
al trencall del teu ponent.

Mar, dona, vent: Èol!
Aixecaràs la vela
del teu cor
a l'oratge de xaloc,
que et porta records 
de deserts propers.

No temis, però, el silenci,
amic de tantes vetlles passades:
hi trobaràs una pau i una solitud,
que assadollarà el creixent
de la lluna en nit de calma. Mar.


1 de juliol, 2018