A Barcelona tenen la Sagrada Família i a Ciutadella tenim l’estació d’autobusos. Hi ha obres que semblen condemnades a passar de generació en generació sense acabar d’arribar mai. La diferència és que la Sagrada Família, almanco, avança.
A Ciutadella fa més de vint anys que parlam de construir una estació d’autobusos i, per sort, després de dues dècades hem aconseguit arribar a un acord sobre la seva ubicació a l’avinguda de Josep Mascaró Passarius. Ara, abans de discutir si aquest és el millor emplaçament, potser convendria fer una passa enrere i plantejar una pregunta que sovint queda en segon pla: per a què volem, exactament, una estació d’autobusos?
Si la resposta és que necessitam treure els autocars del centre, ordenar la mobilitat i evitar que els vehicles pesants continuïn entrant dins Ciutadella, una ubicació perimetral té tot el sentit. Si, en canvi, el que alguns volen —grups polítics inclosos— és que els autobusos arribin fins als Pins perquè els visitants baixin pràcticament a les portes del centre històric i passin per davant les botigues i els restaurants, aleshores potser no estam discutint una qüestió de mobilitat, sinó una manera d’entendre la relació entre el turisme, el comerç i l’espai públic.
Una oportunitat que Ciutadella va perdre
Això no vol dir que hom consideri que Mascaró Passarius sigui la millor ubicació possible. Per exemple, personalment, crec que Ciutadella va perdre una oportunitat quan va descartar la possibilitat de situar la futura estació a la zona de Dalt sa Quintana, connectant-la amb la ciutat mitjançant dos ascensors. No era una idea nova: va ser una proposta defensada en el seu moment per la ja desapareguda agrupació Gent per Ciutadella, que va quedar pràcticament sola en aquella aposta.
Una estació a Dalt sa Quintana hauria pogut donar una nova centralitat a un barri que massa sovint queda fora dels grans projectes de ciutat, millorar la connexió amb el port i oferir als qui arriben a Ciutadella unes vistes excepcionals sobre el municipi. La instal·lació de dos ascensors hauria permès salvar el desnivell i facilitar l’accés al centre, encara que una proposta d’aquestes característiques també hauria requerit estudiar-ne la viabilitat tècnica, econòmica i funcional. També és cert que, dit així, potser és massa feina per a una ciutat condemnada a avançar des de fa dècades a pas de tortuga, fruit d’una administració dèbil i d’una política massa centrada sempre en el curt termini, en el dia a dia, i no en els grans projectes de futur. Projectes que, tanmateix, mai no arriben a estar consensuats a causa dels interessos curtterministes de la majoria dels polítics i grups que ens han governat sempre.
La solució que tenim damunt la taula, en canvi, és una estació a la Via Perimetral, a tocar de l’antic cementeri. No és la ubicació que jo hauria triat, però convé distingir entre considerar que hi havia alternatives millors i defensar que els autobusos han de continuar entrant dins el centre. Una cosa no implica necessàriament l’altra. Si l’objectiu de construir una estació és ordenar la mobilitat i reduir la pressió dels vehicles pesants sobre el nucli històric, tornar a dur-los als Pins seria, precisament, desvirtuar una part important del sentit de l’obra.
El visitant no és un paquet que hem de lliurar al centre
Un dels arguments que apareixen sovint en aquesta discussió és que els autobusos han de continuar als Pins perquè així els visitants baixen directament al centre i passen per davant dels comerços, els restaurants i les botigues. És comprensible que el sector comercial es preocupi per l’accessibilitat i per l’activitat econòmica, però resulta discutible que aquest factor hagi de determinar per si sol l’organització del transport públic d’una ciutat.
Una estació d’autobusos no hauria de funcionar com una màquina de repartir clients. La seva funció principal és garantir un transport públic eficient, accessible i ordenat, no decidir davant quin establiment han de baixar els visitants. Qui arriba a Ciutadella necessita poder accedir fàcilment al centre, però això no significa que l’autobús hagi d’arribar necessàriament fins a les muralles. Un itinerari còmode, ben indicat, accessible i segur, complementat amb un servei de connexió eficient, pot resoldre aquesta necessitat sense obligar els vehicles de grans dimensions a circular pel nucli urbà.
Potser hauríem de confiar una mica més en la capacitat dels visitants per descobrir la ciutat. L’atractiu del centre històric no depèn que un autocar deixi els passatgers davant la porta d’un negoci, sinó que aquests trobin una ciutat agradable per passejar-hi, amb un comerç viu i uns espais públics que convidin a quedar-s’hi. La qüestió no és allunyar els visitants, sinó aconseguir que arribin bé i que es puguin moure per Ciutadella d’una manera coherent amb el model de ciutat que volem.
Una estació perifèrica necessita una bona connexió
Si finalment la futura estació es construeix a Mascaró Passarius, no hi hauria d’haver excuses per no resoldre adequadament la connexió amb el centre. No bastarà aixecar un edifici i donar per acabada una reivindicació que s’arrossega des de fa dues dècades. Una estació de transport públic només funciona si està ben integrada dins la xarxa de mobilitat i si arribar-hi o sortir-ne és fàcil per a tothom.
Això exigeix itineraris per a vianants accessibles, voreres amples i sense obstacles, bona senyalització, ombra i informació clara, així com un recorregut que una persona major, una persona amb mobilitat reduïda o una família amb infants pugui fer amb normalitat. I també exigeix estudiar una llançadora freqüent i eficient que connecti l’estació amb el centre i amb els principals punts d’interès de la ciutat. No un servei testimonial, sinó una alternativa real que permeti als usuaris arribar als Pins en pocs minuts sense haver de recórrer al vehicle privat.
Si la distància entre Mascaró Passarius i el centre es considera un problema, la resposta no ha de ser necessàriament tornar a dur-hi els autocars. També pot ser millorar la connexió entre l’estació i el centre. Aquesta és, precisament, la mena de qüestió que hauria de formar part d’una política de mobilitat ben planificada: no limitar-se a traslladar els vehicles d’un lloc a un altre, sinó garantir que el conjunt del sistema funcioni millor.
Ciutadella no acaba als Pins
Potser una part del problema és que encara pensam Ciutadella d’una manera massa limitada, com si el centre històric fos tota la ciutat i tot allò que queda més enllà de les muralles fos una perifèria prescindible. Aquesta visió condiciona moltes de les discussions sobre mobilitat i ajuda a explicar per què qualsevol infraestructura situada fora del nucli antic es percep, de vegades, com una solució menys convenient.
Però una ciutat no es pot organitzar com si tots els desplaçaments haguessin d’acabar necessàriament al mateix punt. Si volem reduir el trànsit, la contaminació, el renou i la congestió, especialment durant els mesos d’estiu, hem d’acceptar que determinats vehicles no han d’arribar fins al centre i que cal oferir alternatives perquè les persones puguin completar el trajecte amb comoditat. Altrament, ens queixarem de la pressió dels vehicles sobre l’espai públic mentre defensam que continuïn entrant-hi perquè és més còmode per als qui arriben de fora.
No sembla gaire coherent. I, sobretot, no sembla una manera gaire ambiciosa de planificar el futur de Ciutadella.
El debat que hauríem de tenir
Per això, crec que el debat no hauria de plantejar-se com una confrontació entre els Pins i Mascaró Passarius, ni tan sols entre el centre i la perifèria. La qüestió de fons és quin model de ciutat volem i quin paper hi ha de tenir el transport públic. Si consideram que l’objectiu és reduir la presència dels vehicles pesants dins el nucli històric, necessitam una estació ben connectada, itineraris accessibles i un servei que garanteixi que els usuaris arribin al centre amb facilitat. Si, en canvi, continuam considerant imprescindible que els autobusos deixin els visitants als Pins perquè passin davant els negocis, haurem de reconèixer que la prioritat és una altra.
La mobilitat urbana s’ha de pensar des d’una perspectiva global, tenint en compte les necessitats dels residents, dels treballadors, dels comerciants, dels visitants i de les persones amb dificultats de mobilitat. No es tracta d’oposar els interessos del comerç als de la ciutat, perquè un centre més accessible, agradable i pacificat també pot beneficiar l’activitat econòmica. Es tracta d’evitar que una sola consideració, per legítima que sigui, acabi determinant tota la política de mobilitat.
I aquesta mateixa reflexió és aplicable a la plaça des Born. Una plaça sense cotxes, amb el trànsit restringit i destinada als vianants no és un caprici urbanístic ni una qüestió que s’hagi de resoldre únicament en funció dels interessos particulars de 22 empresaris. Aquests interessos poden ser legítims, però la mobilitat és una qüestió col·lectiva que afecta el conjunt de la ciutat. El debat hauria de ser quin ús volem donar a l’espai públic i quin model de mobilitat convé a Ciutadella, no si els interessos particulars han de prevaler sobre l’interès general.
La llàstima és que l’Ajuntament no hagi tengut prou múscul polític i tècnic per defensar administrativament una decisió que correspon a un govern municipal legítim dins les seves competències. L’oposició té tot el dret de qüestionar les decisions del govern, i els particulars poden recórrer als tribunals per defensar els seus interessos. Però l’Administració també té la responsabilitat de tramitar les decisions amb prou rigor perquè el procediment sigui sòlid i jurídicament defensable. Quan aquesta feina falla, una decisió política pot quedar exposada a una impugnació sense que això impliqui necessàriament que el model que la inspira sigui inadequat.
El transport públic insular, la gran assignatura pendent
Potser faríem més bé tots plegats si, en lloc de desgastar-nos en discussions sobre on han de baixar els autobusos, fóssim capaços d’unir esforços per reclamar millores molt més importants per al conjunt de Menorca. Fa dècades que mantenim un contracte de transport públic insular caducat i, durant més d’una dècada, ni uns ni altres no han estat capaços de treure endavant una nova licitació.
I hi ha una qüestió que encara resulta més preocupant: per què no s’ha explicat clarament a la ciutadania quines són les limitacions del servei actual? Mentre no hi hagi una nova adjudicació, el contracte vigent, en situació de precarietat administrativa, condiciona la possibilitat d’introduir millores estructurals com ara més freqüències, noves rutes o connexions amb l’aeroport. Si aquestes actuacions depenen efectivament del nou contracte, convé explicar-ho amb transparència, en lloc de generar expectatives que després no es poden complir.
Per tant, senyors polítics, potser ja és hora de deixar d’anunciar periòdicament millores que no es poden materialitzar en les condicions actuals. Sense una nova licitació i una nova adjudicació, moltes d’aquestes promeses corren el risc de quedar en no-res. I si la tramitació encara s’allargarà anys, el que necessita la ciutadania no són més anuncis, sinó explicacions, responsabilitats i un calendari creïble.
Perquè, mentre discutim si els autobusos han d’arribar fins als Pins o aturar-se a Mascaró Passarius, Menorca continua esperant un sistema de transport públic a l’altura de les necessitats dels seus residents. I aquesta sí que és una qüestió que hauria d’unir-nos a tots.
Per això, encara que consideri que Dalt sa Quintana hauria estat una oportunitat millor, si Mascaró Passarius és finalment la ubicació de la futura estació, el que toca és exigir que funcioni: que estigui ben connectada, que sigui accessible, que disposi d’una bona freqüència de llançadora i que permeti arribar al centre en pocs minuts. I, sobretot, que no es converteixi en una excusa per mantenir indefinidament els autocars dins el nucli històric.
No necessitam que l’autobús ens deixi a la porta del centre. Necessitam que Ciutadella sigui una ciutat ben connectada, on arribar-hi des de qualsevol punt sigui fàcil i on la mobilitat es planifiqui pensant en el funcionament del conjunt de la ciutat.
Perquè, al capdavall, una estació d’autobusos no s’ha de construir per decidir davant quina botiga baixen els visitants, sinó per ordenar el transport públic i contribuir a fer que la ciutat funcioni millor.
