Som més rics o més pobres que fa una dècada a Ciutadella?

Som més rics o més pobres que fa una dècada a Ciutadella? La pregunta sembla senzilla, però la resposta depèn de quines dades miram. Si ens fixam en la renda mitjana per persona, els números són positius: segons la darrera actualització de l’Atlas de distribució de renda de les llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els ingressos nets mitjans dels residents de Ciutadella han passat de 10.401 euros anuals el 2015 a 16.807 euros el 2024. Són 6.406 euros més per persona, un increment nominal del 61,6 %.

La xifra, però, necessita context. Els euros que guanyàvem fa una dècada no tenien el mateix valor que els d’avui. I, sobretot, no totes les despeses han augmentat al mateix ritme que els ingressos.

L’índex de preus de consum (IPC) de les Illes Balears ha acumulat un increment aproximat del 25,1 % entre el desembre del 2015 i el desembre del 2024. Si actualitzam els 10.401 euros de renda mitjana del 2015 amb aquest encariment general, equivaldrien a uns 13.012 euros del 2024. La renda mitjana observada a Ciutadella, de 16.807 euros, queda clarament per damunt d’aquesta quantitat.

Això obliga a matisar la idea que els ciutadellencs han perdut poder adquisitiu de manera generalitzada: la renda mitjana ha crescut per damunt de la inflació general. La qüestió és que l’IPC no reflecteix necessàriament l’encariment de les despeses que més condicionen l’economia de cada llar. I n’hi ha una de decisiva: l’habitatge.

Segons l’històric de preus d’Idealista, el lloguer anunciat a Ciutadella se situava en 6,6 euros per metre quadrat mensuals el desembre del 2015. El desembre del 2025 havia arribat als 15,5 euros. És un increment aproximat del 135 %, més del doble del creixement de la renda mitjana per persona durant el període 2015-2024. La comparació és orientativa, perquè enfronta una sèrie de preus anunciats amb una sèrie de renda que acaba un any abans, i no representa necessàriament els contractes efectivament signats ni l’evolució d’un mateix habitatge.

La diferència es veu millor amb un exemple: un pis de 80 metres quadrats, calculat a partir d’aquests preus de referència, hauria passat d’uns 528 euros mensuals a 1.240 euros. Són 712 euros més cada mes, o 8.544 euros anuals. No és el seguiment d’un immoble concret, sinó una simulació que il·lustra la magnitud de l’encariment del mercat anunciat.

Per a qui viu en un habitatge de propietat sense hipoteca, per a qui conserva un contracte antic i per a qui ha de cercar casa avui, la mateixa evolució de la renda pot tenir conseqüències molt diferents. Una mitjana pot millorar mentre una part de la població dedica una proporció cada vegada més gran dels seus ingressos a pagar el lloguer.

La pregunta, per tant, no és només si guanyam més euros que fa deu anys. És si aquests ingressos permeten afrontar les despeses essencials amb més facilitat. Per respondre-la cal observar la renda, però també el cost de la vida, el mercat immobiliari i la distribució dels recursos entre la població.

Ciutadella: més renda, però per sota de la mitjana de Menorca

La darrera edició de l’Atlas de distribució de renda de les llars, publicada per l’INE el 19 d’octubre del 2026 amb dades del 2024, permet situar Ciutadella dins el mapa econòmic de Menorca. El municipi registra una renda neta mitjana de 16.807 euros per persona i any. La mitjana insular arriba als 17.490 euros, mentre que la de les Illes Balears és de 17.158 euros.

Ciutadella supera, per tant, la mitjana espanyola, situada en 15.948 euros, però queda per sota de les referències insular i autonòmica. La diferència respecte de Menorca és de 683 euros anuals per persona, aproximadament un 3,9 %. En relació amb el conjunt de l’Estat, la renda mitjana ciutadellenca és un 5,4 % superior.

La distància no és enorme, però sí significativa per situar el municipi. Ciutadella no es troba entre els territoris de renda mitjana més baixa d’Espanya, però tampoc no comparteix plenament el nivell mitjà d’ingressos que presenta Menorca en conjunt. El fet que l’illa superi tant la mitjana balear com l’espanyola indica que la posició econòmica de Ciutadella no es pot deduir automàticament de la de Menorca.

L’evolució de la dècada també ajuda a entendre aquesta fotografia. La renda mitjana per persona de Ciutadella ha passat de 10.401 euros el 2015 a 16.807 el 2024, un 61,6 % més. La renda mitjana per unitat de consum ha crescut de 15.965 a 25.143 euros, un 57,5 %. I la mediana per unitat de consum ha passat de 13.650 a 21.350 euros, un increment del 56,4 %.

Els tres indicadors apunten a un augment important dels ingressos registrats. Però no expliquen exactament el mateix. La renda per persona és una mitjana individual; la renda per unitat de consum ajusta els recursos segons la mida i la composició de la llar; i la mediana situa el punt central de la distribució, de manera que la meitat de la població queda per sota i l’altra meitat per damunt.

A Ciutadella, la renda mitjana per unitat de consum arriba als 25.143 euros, mentre que la mediana és de 21.350. La diferència de 3.793 euros mostra que el valor mitjà se situa per damunt del valor central. Això és compatible amb una distribució desigual dels ingressos, però no permet mesurar per si sol el grau de desigualtat ni determinar quantes persones viuen en situació de pobresa.

La conclusió és que els ingressos mitjans han crescut de manera notable, fins i tot després de tenir en compte la inflació general. El que no podem afirmar només amb aquestes dades és que tots els residents siguin més rics, ni que la seva capacitat d’afrontar el cost de l’habitatge hagi millorat en la mateixa proporció.

Una illa amb més renda que la mitjana balear

Menorca presenta una renda neta mitjana de 17.490 euros per persona, superior als 17.158 euros de les Illes Balears i als 15.948 del conjunt d’Espanya. En la renda mitjana per unitat de consum, la diferència també és favorable a l’illa: 26.173 euros, davant els 26.155 de la comunitat autònoma i els 23.643 de l’Estat.

La mediana per unitat de consum, en canvi, és de 22.050 euros tant a Menorca com a les Illes Balears. A Espanya se situa en 19.950 euros. La coincidència entre la mediana insular i l’autonòmica, malgrat les diferències en les mitjanes, recorda que no n’hi ha prou amb un únic indicador per descriure el nivell econòmic d’un territori.

La renda neta mitjana per persona de Menorca ha passat d’11.127 euros el 2015 a 17.490 el 2024, un augment nominal del 57,2 %. A les Illes Balears, la mateixa dada ha passat d’11.213 a 17.158 euros, un 53 % més. Són increments importants, però no s’han de llegir com una mesura directa de la millora del benestar: per fer-ho caldria tenir en compte la inflació i, especialment, les despeses que cada llar ha d’afrontar.

La posició de Menorca dins les Balears també és significativa. La renda mitjana per persona de l’illa supera la mitjana autonòmica, però aquesta comparació no significa que tots els municipis menorquins tenguin els mateixos ingressos ni que les condicions materials siguin equivalents. La composició de les llars, la situació laboral i l’accés a l’habitatge poden alterar molt la realitat que hi ha darrere d’una mitjana.

Les diferències entre municipis: Es Mercadal al capdavant, Ferreries a la part baixa

Les dades municipals de l’INE permeten afinar la comparació dins Menorca. Entre els set municipis analitzats, Es Mercadal registra la renda neta mitjana per persona més alta el 2024, amb 20.460 euros anuals. El segueix Es Migjorn Gran, amb 19.185 euros. A l’altre extrem, Ferreries presenta la mitjana més baixa dels set, amb 16.049 euros.

Ciutadella, amb 16.807 euros, queda per sota de Maó, que arriba als 17.184 euros, i d’Es Castell, amb 17.499. També se situa lleugerament per damunt d’Alaior, que registra 16.681 euros. Aquestes diferències no són una classificació de la riquesa patrimonial dels residents, sinó una comparació de la renda neta mitjana atribuïda a les persones que viuen a cada municipi.

Font: INE, Atlas de distribució de renda de les llars, resultats municipals del 2024. Euros anuals.

La taula mostra que Es Mercadal no només té la renda mitjana per persona més alta dels municipis seleccionats, sinó també la mitjana per unitat de consum més elevada. En canvi, la mediana per unitat de consum és de 22.750 euros tant a Es Mercadal com a Es Migjorn Gran i Es Castell. La diferència entre mitjana i mediana torna a advertir que el nivell mitjà d’ingressos i el punt central de la distribució no són equivalents.

Ciutadella ocupa una posició intermèdia-baixa dins aquesta comparació. La seva renda mitjana per persona és superior a la de Ferreries i Alaior, però inferior a la de Maó, Es Castell, Es Migjorn Gran i Es Mercadal. També presenta la mediana per unitat de consum més baixa dels set municipis analitzats, amb 21.350 euros. Aquest indicador no significa que la majoria dels ciutadellencs tenguin exactament aquesta renda, sinó que és el valor central de la distribució.

La lectura sociològica no hauria de convertir aquesta classificació en una etiqueta de municipis «rics» i «pobres». Per fer-ho amb rigor caldria observar la distribució interna de la renda, els nivells de pobresa, l’ocupació, les pensions, la composició de les llars i l’esforç econòmic que representa l’habitatge. Una mitjana elevada pot conviure amb situacions de vulnerabilitat, de la mateixa manera que una mitjana més baixa no descriu necessàriament tots els residents.

Balears, entre les comunitats amb més renda

En el conjunt espanyol, les Illes Balears se situen en una posició relativament favorable, tot i que no encapçalen la classificació. L’any 2024, la renda neta mitjana per persona arribà als 19.995 euros al País Basc i als 19.277 euros a la Comunitat de Madrid. Navarra registrà 17.701 euros i Catalunya, 17.282. Les Balears, amb 17.158 euros, quedaren per darrere d’aquestes comunitats.

A l’altre extrem, Extremadura registrà una renda neta mitjana de 13.177 euros per persona. La diferència entre el País Basc i Extremadura fou de 6.818 euros anuals. Les Balears quedaren 2.837 euros per sota de la mitjana basca i 3.981 euros per damunt de l’extremenya.

Si observam la renda mitjana per unitat de consum, la Comunitat de Madrid encapçala la classificació amb 29.132 euros, seguida del País Basc, amb 28.861, i Navarra, amb 26.177. Les Balears registren 26.155 euros, pràcticament al mateix nivell que Navarra i per damunt de Catalunya, amb 25.731. Extremadura torna a situar-se a la part baixa, amb 19.093 euros.

Aquestes xifres permeten situar la posició relativa de les Balears, però no s’han de confondre amb una classificació del benestar. Els ingressos mitjans no mesuren directament el cost de la vida, el patrimoni acumulat ni la proporció de renda que cada llar ha de destinar a l’habitatge. En territoris on l’accés a la casa s’ha encarit, una renda mitjana relativament alta pot conviure amb dificultats econòmiques per a una part important de la població.

Els extrems d’Espanya: Pozuelo i Iznalloz

Les diferències territorials també apareixen quan es comparen municipis de tot l’Estat. Segons els resultats del 2024 de l’Atlas de distribució de renda de les llars, Pozuelo de Alarcón, a Madrid, encapçala la classificació dels municipis de més de 2.000 habitants per renda neta mitjana per persona, amb 32.612 euros anuals. A l’altre extrem, Iznalloz, a Granada, registra 9.153 euros.

La distància entre els dos municipis és de 23.459 euros anuals per persona. La mitjana de Pozuelo és més de tres vegades i mitja la d’Iznalloz. Aquesta comparació mostra fins a quin punt la renda està distribuïda de manera desigual entre territoris, però no significa que tots els residents del municipi més ric tenguin ingressos elevats ni que tots els del municipi amb menys renda siguin pobres.

Ciutadella queda lluny dels extrems de la classificació: la seva renda neta mitjana de 16.807 euros supera àmpliament la d’Iznalloz i queda per sota de la dels territoris més acomodats. La dada confirma que el municipi se situa en una posició intermèdia en el context estatal, però no resol la qüestió del poder adquisitiu dels seus habitants.

El límit de les estadístiques: allò que no es declara

Hi ha una altra limitació que convé tenir present: la renda que recull l’Atlas no equival necessàriament a tots els recursos econòmics dels quals disposen les llars. La metodologia de l’INE es basa en registres administratius, i les activitats no declarades, els ingressos ocults o part del treball irregular poden quedar fora de les fonts utilitzades.

L’economia submergida és un fenomen difícil de quantificar precisament perquè no es declara. Els estudis sobre aquesta qüestió distingeixen, a més, entre economia submergida i frau fiscal: són fenòmens relacionats, però no equivalents. No disposam d’una estimació verificable i específica per a Ciutadella o Menorca que permeti atribuir a l’illa un percentatge concret d’activitat no declarada o calcular fins a quin punt altera els resultats de l’Atlas.

Per tant, no seria rigorós afirmar que la renda oficial està infravalorada en una proporció determinada. Sí que és pertinent recordar que cap estadística construïda a partir de registres administratius no pot descriure exhaustivament tots els recursos econòmics, declarats o no, de cada llar.

Aquesta limitació no invalida l’Atlas. Al contrari, el converteix en una eina útil sempre que s’interpreti d’acord amb allò que mesura: la renda registrada i la seva distribució territorial. Per entendre la situació socioeconòmica de Ciutadella, cal complementar-lo amb dades sobre salaris, ocupació, pobresa, habitatge i cost de la vida.

Més renda no significa necessàriament més benestar

La fotografia de Ciutadella és, en definitiva, més complexa que una simple pujada d’ingressos. Entre el 2015 i el 2024, la renda neta mitjana per persona ha augmentat un 61,6 % i la mediana per unitat de consum, un 56,4 %. En termes generals, els ingressos registrats han crescut per damunt de la inflació acumulada. Però el mercat del lloguer ha experimentat una pujada molt més intensa en el període de referència disponible.

La conclusió no és que els ciutadellencs siguin necessàriament més pobres que fa una dècada. Les dades tampoc no permeten afirmar que tots siguin més rics. El que mostren és que l’augment dels ingressos mitjans no garanteix una millora equivalent de les condicions materials de vida, especialment per a les persones que han d’accedir avui a un habitatge de lloguer.

Ciutadella té una renda mitjana superior a la del conjunt d’Espanya, però inferior a la de Menorca i a la de les Balears. Dins l’illa, queda per darrere de diversos municipis en renda mitjana per persona i presenta la mediana per unitat de consum més baixa dels set municipis comparats. Alhora, el creixement de la renda al llarg de la dècada és indiscutible en termes nominals i continua essent positiu després de considerar la inflació general.

Per saber si aquesta millora s’ha traduït en un benestar més gran, cal anar més enllà de les mitjanes. La pregunta decisiva és quina part de la renda queda disponible després de pagar l’habitatge, l’alimentació, el transport i la resta de necessitats. L’Atlas no respon tot sol aquesta qüestió, però aporta una base sòlida per plantejar-la.

Fonts: Institut Nacional d’Estadística (INE), Atlas de distribució de renda de les llars. Sèrie 2015-2024, resultats nacionals, autonòmics, insulars i municipals; INE, Índex de preus de consum; Idealista, històric de preus de lloguer a Ciutadella de Menorca; Funcas, estudis sobre economia submergida i frau fiscal.