L’Ajuntament de Ciutadella portarà aquesta setmana al Ple l’aprovació inicial del pressupost municipal de 2026, que ascendeix a 46,2 milions d’euros, la xifra més alta de la història del municipi. Si no es presenten al·legacions durant el període d’exposició pública, els comptes quedaran aprovats definitivament el pròxim 6 de febrer, ja sota la nova alcaldia de Maria Jesús Bagur (PSM–Més per Menorca), en aplicació de l’acord de la moció de censura.
Un pressupost continuista que tanca una etapa
El pressupost de 2026 és també l’últim elaborat amb Llorenç Ferrer (PSOE) com a batle, i actua com un pressupost de transició dins la legislatura. Les xifres consoliden el gir iniciat el 2025, primer exercici complet del govern sorgit de la moció de censura, i aposten per ordenar l’organització interna i reforçar els serveis públics municipals.
L’increment global del 5,98% respecte a l’any anterior s’explica principalment per una actualització de les previsions d’ingressos, i no per una pujada d’impostos. L’Ajuntament no modifica tipus ni ordenances fiscals, sinó que afina els càlculs de recaptació a partir d’una major precisió dels padrons i d’una gestió més ajustada dels ingressos corrents.
El pes del personal, dins la mitjana municipal
La despesa de personal concentra el 36,4% del pressupost municipal, una proporció elevada però habitual en ajuntaments de dimensió mitjana. Es tracta d’un percentatge que se situa dins els estàndards del món local i que, en el cas de Ciutadella, està fortament condicionat per l’aplicació de la Relació de Llocs de Treball, una reivindicació històrica de la plantilla municipal.
Aquest procés permet regular funcions, categories i necessitats reals de personal, però també consolida un volum de despesa estructural que té impacte directe sobre el marge pressupostari futur.
Quan la suma ho condiciona tot
El veritable element crític del pressupost no és tant el capítol de personal com la suma d’aquest amb la despesa corrent en béns i serveis, que supera el 40% del total. Junts, aquests dos blocs comprometen prop del 80% del pressupost municipal, deixant un marge molt reduït per a inversions pròpies i per a noves polítiques amb capacitat transformadora.
Aquesta estructura pressupostària explica una de les grans contradiccions del document: tot i ser el pressupost més elevat de la història de Ciutadella, la capacitat real d’impulsar projectes de ciutat és limitada.
Inversió directa limitada i dependència d’altres administracions
La mateixa Memòria d’Alcaldia reconeix que la major part de les actuacions de major abast depenen del finançament d’altres administracions, mentre que la inversió municipal directa es limita a poc més de 750.000 euros, una xifra que representa només l’1,6% del pressupost total.
El document insisteix reiteradament que l’Ajuntament cercarà altres fonts de finançament i que continuarà treballant conjuntament amb el Consell Insular de Menorca i el Govern de les Illes Balears, assumint que molts projectes estratègics només són viables amb aportacions externes.
Entre els exemples que apareixen explícitament a la Memòria hi ha els convenis amb el Consell Insular per a actuacions en verd urbà, mobilitat o camins; projectes vinculats al Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació (PSTD); així com intervencions en patrimoni, equipaments culturals o possibles adquisicions de sòl, totes elles condicionades a ajudes supramunicipals.
Inversió real: 23 euros per habitant
Amb una inversió municipal directa de 744.800 euros i una població de 32.431 habitants segons el padró de l’INE de 2025, la inversió real prevista per al 2026 se situa en uns 23 euros per habitant i any.
Una dada que posa en context l’abast real del pressupost i reforça la idea d’un model orientat principalment a sostenir l’estructura existent i el funcionament ordinari del municipi.
Un dèficit estructural de llarg recorregut
Aquest escàs marge inversor no és un problema exclusiu de l’actual equip de govern, sinó un dèficit estructural que Ciutadella arrossega des de fa anys. Històricament, aquesta limitació s’ha pogut compensar en part gràcies a una major coincidència política entre institucions, que afavoria sinergies i acords per finançar projectes de ciutat.
En el context actual, amb governs de signe diferent a nivell insular i autonòmic, aquesta dependència de recursos externs esdevé un factor de fragilitat que pot condicionar la capacitat del municipi per impulsar actuacions de major abast.
El factor institucional i l’horitzó de 2027
El pressupost de 2026 garanteix estabilitat interna i continuïtat en els serveis, però també fixa un escenari exigent per al tram final del mandat. La capacitat de teixir acords amb altres administracions serà clau per determinar fins a quin punt Ciutadella pot avançar en projectes transformadors de cara a les eleccions municipals de 2027.
